Façana atrotinada

aquells retalls de vida
teatrada baixada
teixint el tapís lila
ordit per la glicina.
Imantats per la bellesa
d'un parrac de primavera
l'amistat i l'alegria
embastaven amb mestria
admirant esbatanats
la glicina exuberant.
Per arrodonir l'instant
una mansa mare gata
disfrutava del dia
amb els hostes i el fanal
mentre estarrufada
ens deia mèu-mèu.
Lliçó 15.
Els vers que em dugué a la glicina on hi ha una mimosa, va ser:
A mig aire s'atura
l'onada de mimosa
i és com una alegria
que és glacés entre els llavis
al punt mateix de trencar en un somriure.
Un poema descriptiu d’una gran bellesa .
ResponEliminaSembla que hagis vist la façana atrotinada de casa meva. Felicitats per la inspiració.
Raimunda