dijous, 29 d’abril del 2010

GLICINA

Façana atrotinada
pàtina que embolica
aquells retalls de vida
teatrada baixada
teixint el tapís lila
ordit per la glicina.

Imantats per la bellesa
d'un parrac de primavera
l'amistat i l'alegria
embastaven amb mestria
admirant esbatanats
la glicina exuberant.

Per arrodonir l'instant
una mansa mare gata
disfrutava del dia
amb els hostes i el fanal
mentre estarrufada
ens deia mèu-mèu.

Lliçó 15.

Els vers que em dugué a la glicina on hi ha una mimosa, va ser:
A mig aire s'atura
l'onada de mimosa
i és com una alegria
que és glacés entre els llavis
al punt mateix de trencar en un somriure.


1 comentari:

  1. Un poema descriptiu d’una gran bellesa .
    Sembla que hagis vist la façana atrotinada de casa meva. Felicitats per la inspiració.
    Raimunda

    ResponElimina