ESBALDIR, ESTENDRE I MÉS
El pati interior, on dóna la galeria de casa és rònec. Ple de pols que es difícil de treure. Els arquitectes deuen netejar poc si ho comparo amb els dissenys que fan…
Tot i aquest petit entrebanc, la veïna i jo, que compartim unes cordes que van de casa seva a la meva i de la meva a la seva, com si haguéssim fet un pacte, fem anar i no per les cordes de l’estenedor, una comunicabilitat poc adient amb l’entorn. Nosaltres hem bastit, mentre pengem mitjons, calces, sostenidors, llençols i tovalloles una gran amistat. Parlem fluixet perquè n’hem passat, de tants colors… que hem ultrapassat tot el repertori, tot l’inventari i hem hagut, les dues, de bregar amb colors pujats de to de la gama dels blaus foscos, arribant al negre.
Ara fixem una agulla damunt una peça i ara una s’esmuny i va a petar al pati amb el seu enrenou. Nosaltres hem penjat, però, en aquell espai una llum clara, uns color tendres i una confiança que fan pam i pipa a l’entorn, per damunt de tot hi ha una voluntat de ser, com la nostra roba, netes i polides i anar ben esbaldides de rancúnies i altres males herbes. Les coses que hem compartit no van ni tornen per les cordes, van directes al nostre interior per a ser ben guardades.
El pati interior, on dóna la galeria de casa és rònec. Ple de pols que es difícil de treure. Els arquitectes deuen netejar poc si ho comparo amb els dissenys que fan…
Tot i aquest petit entrebanc, la veïna i jo, que compartim unes cordes que van de casa seva a la meva i de la meva a la seva, com si haguéssim fet un pacte, fem anar i no per les cordes de l’estenedor, una comunicabilitat poc adient amb l’entorn. Nosaltres hem bastit, mentre pengem mitjons, calces, sostenidors, llençols i tovalloles una gran amistat. Parlem fluixet perquè n’hem passat, de tants colors… que hem ultrapassat tot el repertori, tot l’inventari i hem hagut, les dues, de bregar amb colors pujats de to de la gama dels blaus foscos, arribant al negre.
Ara fixem una agulla damunt una peça i ara una s’esmuny i va a petar al pati amb el seu enrenou. Nosaltres hem penjat, però, en aquell espai una llum clara, uns color tendres i una confiança que fan pam i pipa a l’entorn, per damunt de tot hi ha una voluntat de ser, com la nostra roba, netes i polides i anar ben esbaldides de rancúnies i altres males herbes. Les coses que hem compartit no van ni tornen per les cordes, van directes al nostre interior per a ser ben guardades.
La joia de tenir una bona veïna
Jo també tenia una veïna amb la que compartia xerradetes agradables. Ara ja no la tinc i al meu celobert i donen unes finestres sempre tencades. És molt bonica aquesta comunicació que retrates en el teu escrit. Molt ben trobat.
ResponElimina