EPISODIS

Seguint el ritual i sense normes escrites, a la primavera els “Poleo Menta” (un taller d’escriptura) ens trobem en el Mas de la Tanca per a fer la tradicional calçotada.

Hem seguit l’evolució del Mas pas a pas. Del primer encontre que semblàvem arqueòlegs mirant cada pedra, fins ara, han succeït coses. I d’aquelles parets atrotinades que ningú en donava un ral s’ha anat configurant el Mas, per l’empenta, coratge i entusiasme de la seva mestressa, treballadora incansable, audaç i agosarada i optimista a l’engròs.

Moreres, una formosa glicina que engalana la façana, rosers, geranis, menta, heures i flors arreu. Davant la casa un cirerer florit, però amb menys empenta que la dona valenta. L’hem vist davallar fins a deixar d’existir. La mort del cirerer m`ha omplert d’enyor de la seva presència majestuosa quan estava ufanós. Mirar un cirerer florit i quedar-me extasiada va unit. Seguir l’evolució de les seves flors fins que esdevenen cireres és quelcom emocionant. Les cireres semblen joies en la natura ...

Però en l’últim encontre i sense prèvia informació de l’espera ens vam trobar amb la presencia d’un nadó gat i la mare exercint de tal engelosida, amorosa cuidant el seu fill i el gatet anava de mà em mà per a donar-li tota la nostra tendresa. Mare i gatet compartien un cove on vivien la seva relació. La mare guardiana i el gatet arraulit a la vora d’ella. Escena tendra.

Quan tornarem a trobar-nos el gat ja no serà nadó, ara, si fem l’equivalència, amb l’edat dels éssers humans, serà un adolescent i podria fins i tot (si ho decidís ell i tingués diners) lluir “pircings” i tatuatges… i desafiar-nos o plantar-nos cara com solen fer alguns adolescents…