LLUNES

Algun dia, quan les meves llunes somiadores hagin madurat prou deixaré que surtin del meu petit món, de la capseta on les guardo i que es perdin per la natura i espero ser prou artesana per a trobar-les i que elles m’expliquin, amb totes les complicitats possibles, el perquè de tantes presències, de tantes mirades i de tantes connexions…

Perquè a la lluna jo li demano, sovint, que acompanyi, que transmeti i que acomboï i sempre hi ha entre ella i jo el misteri còmplice.

Espero, sovint, rebre respostes que no arriben, dels meus missatges enviats via llunes esbatanades o minvades. Seguiré esperant i mirant embadalida, sabent, però, que arreu hi ha llunàtics, com jo.