NENA

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Maria Mercè Marçal
Raó del cos

COMENTARI
Les golfes, lloc polivalent a les cases de pagès, on s’assecaven les fruites, i verdures i on es curava la matança, on hom i guardava mil una andròmina i on la mainada, si podia fer-hi escapades a jugar podia trobar tresors: els retrats de la família, els baguls de roba antiga amb què disfressar-se i jugar a reines i princeses.

Pujar-hi la tristesa pot ser en el vers com a metàfora de desar-la, per a sortir-ne amb un altre ànim i baixar-ne els graons amb un vestit d’alegria, o sigui amb una actitud diferent, per intentar retrobar un camí de renovació que pot ser poc segur si l’embolcall l’han teixit aranyes sense seny… cal, però, intentar-ho.

Les engrunes de l’amor a les butxaques s’han d’ajuntar unes amb les altres per a fer-se fortes i resistents i barrejar-se com el llevat i la farina per a fer un pa que alimenti la nova embranzida de vida...