FORAT

Tèrbolament t’estimo. Tot el pòsit
s’ha remogut. La copa com un mar
tempestejant m’aboca, a contrasang,
restes dels vells naufragis, fustes, urc
de suïcidis oblidats, quitrà
enquistat dins l’onada, algues, mort.
No sé trencar-la. Ni assedegada,
buidar-ne tot l’embat en un sol glop
sense esquitxar-te ni ferir-te, sense
arrossegar-te a l’escullera amb mi.

Maria Mercè Marçal
Desglaç

COMENTARI
Pot ser veladament el tempteig d’estimació lèsbica? “Tèrbolament t’estimo” “Tot el pòsit s’ha remogut”. El pòsit pot significar l’estimació heterosexual, la que es considerada com la “normal”?
En una societat on els passos s’han d’anar fent pels camins petjats per la majoria, intentar fer un camí diferent es pot interpretar com una provocació, com un maremàgnum que a ella també la sotraga… i a contrasang ha d’afrontar la seva pròpia tempesta identitària, treballar-la i orientar-la…

“No sé trencar-la”… No vol esquitxar ni ferir, però la descoberta d’una camí diferent és una trontollada vital important…

No és que ara hi hagi plena normalitat, però una mica més de tolerància, aparentment sí…