LES MARES LITERARIES DE MARIA MERCÈ MARÇAL

En els primers passos de Maria Mercè Marçal com a escriptora va seguir les petjades de “pares literaris”: Ausiàs March, Lorca, Budelaire, Brossa, Salvat Papasseit, Màrius Torres i Espriu, entre altres…

Però ella i més dones escriptores, van sentir l’orfenesa de les “mares literàries” i les buscà i ens deixà una llarga llista, a les quals, treballant el llibre “Sota el signe del drac” descobrim, coneixem i gaudim. Anna Akhmàtova, Maria Tsvetàieva, Safo, Mercè Rodoreda, Clamentina Arderiu, Caterina Albert, Sylvia Plath Djuna Barnes, Renée Vivien, Anna Dodas, Rosa Leveroni, Maria Antonia Salvà.
En la conferència sobre Maria Mercè Marçal, Josefa Contijoch ens explicà aspectes de la vida de MMM. Un de molt important és el treball intens que va dur a terme en la recerca de la genealogia femenina. Des de l’època medieval hi ha hagut dones literàries, però la història que ens ha estat transmesa va coixa, per inexacta i per oblits injustos. Podem dir que MMM, ha estat un puntal molt ferm en aquesta tasca de redreçar la història i resituar en el seu lloc a les escriptores en la literatura. No ha estat l’única junt a ella i ha hagut altres dones però l’empenta i dedicació d’ella ha estat important.
Les assistents volíem saber com era MMM i la ponent ens explicà que tenia una capacitat de treball i concentració molt gran, excepcional i una valentia i tossuderia creadora remarcable. I davant el mur, la Marçal tímida i insegura era tossuda i decidida, valenta.
Va viure i assumir la maternitat en solitari i no era pas fàcil quan ella s’ho va plantejar i viure…
Cas de no haver mort tant jove fins on hauria arribat l’empenta creadora de MMM en la recerca de les nostres mares literàries? Quants aspectes més d’altres camps van quedar-li per petjar?
De moment tenim un camí iniciat i feina a fer per a conèixer i gaudir…


Escola de la Dona, 17 de març de 2010

NENA

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Maria Mercè Marçal
Raó del cos

COMENTARI
Les golfes, lloc polivalent a les cases de pagès, on s’assecaven les fruites, i verdures i on es curava la matança, on hom i guardava mil una andròmina i on la mainada, si podia fer-hi escapades a jugar podia trobar tresors: els retrats de la família, els baguls de roba antiga amb què disfressar-se i jugar a reines i princeses.

Pujar-hi la tristesa pot ser en el vers com a metàfora de desar-la, per a sortir-ne amb un altre ànim i baixar-ne els graons amb un vestit d’alegria, o sigui amb una actitud diferent, per intentar retrobar un camí de renovació que pot ser poc segur si l’embolcall l’han teixit aranyes sense seny… cal, però, intentar-ho.

Les engrunes de l’amor a les butxaques s’han d’ajuntar unes amb les altres per a fer-se fortes i resistents i barrejar-se com el llevat i la farina per a fer un pa que alimenti la nova embranzida de vida...

FORAT

Tèrbolament t’estimo. Tot el pòsit
s’ha remogut. La copa com un mar
tempestejant m’aboca, a contrasang,
restes dels vells naufragis, fustes, urc
de suïcidis oblidats, quitrà
enquistat dins l’onada, algues, mort.
No sé trencar-la. Ni assedegada,
buidar-ne tot l’embat en un sol glop
sense esquitxar-te ni ferir-te, sense
arrossegar-te a l’escullera amb mi.

Maria Mercè Marçal
Desglaç

COMENTARI
Pot ser veladament el tempteig d’estimació lèsbica? “Tèrbolament t’estimo” “Tot el pòsit s’ha remogut”. El pòsit pot significar l’estimació heterosexual, la que es considerada com la “normal”?
En una societat on els passos s’han d’anar fent pels camins petjats per la majoria, intentar fer un camí diferent es pot interpretar com una provocació, com un maremàgnum que a ella també la sotraga… i a contrasang ha d’afrontar la seva pròpia tempesta identitària, treballar-la i orientar-la…

“No sé trencar-la”… No vol esquitxar ni ferir, però la descoberta d’una camí diferent és una trontollada vital important…

No és que ara hi hagi plena normalitat, però una mica més de tolerància, aparentment sí…