EPISODIS

Seguint el ritual i sense normes escrites, a la primavera els “Poleo Menta” (un taller d’escriptura) ens trobem en el Mas de la Tanca per a fer la tradicional calçotada.

Hem seguit l’evolució del Mas pas a pas. Del primer encontre que semblàvem arqueòlegs mirant cada pedra, fins ara, han succeït coses. I d’aquelles parets atrotinades que ningú en donava un ral s’ha anat configurant el Mas, per l’empenta, coratge i entusiasme de la seva mestressa, treballadora incansable, audaç i agosarada i optimista a l’engròs.

Moreres, una formosa glicina que engalana la façana, rosers, geranis, menta, heures i flors arreu. Davant la casa un cirerer florit, però amb menys empenta que la dona valenta. L’hem vist davallar fins a deixar d’existir. La mort del cirerer m`ha omplert d’enyor de la seva presència majestuosa quan estava ufanós. Mirar un cirerer florit i quedar-me extasiada va unit. Seguir l’evolució de les seves flors fins que esdevenen cireres és quelcom emocionant. Les cireres semblen joies en la natura ...

Però en l’últim encontre i sense prèvia informació de l’espera ens vam trobar amb la presencia d’un nadó gat i la mare exercint de tal engelosida, amorosa cuidant el seu fill i el gatet anava de mà em mà per a donar-li tota la nostra tendresa. Mare i gatet compartien un cove on vivien la seva relació. La mare guardiana i el gatet arraulit a la vora d’ella. Escena tendra.

Quan tornarem a trobar-nos el gat ja no serà nadó, ara, si fem l’equivalència, amb l’edat dels éssers humans, serà un adolescent i podria fins i tot (si ho decidís ell i tingués diners) lluir “pircings” i tatuatges… i desafiar-nos o plantar-nos cara com solen fer alguns adolescents…

ATENEA

Enfrontar-me a treballar la mitologia em fa respecte. Pel meu escàs coneixement de la matèria i pel que m’imposa. Però vull intentar-ho.

En esbrinar coses de la deessa Atenea, espero que ella m’ajudi i així deixar de ser una miqueta menys ignorant.

Sembla ser que Atenea, va nèixer del cap del seu pare. Zeus, tot i ser immortal tenia una migranya terrible. I va demanar al seu fill Hefest que l’ajudés. Fill, no puc més: obre’m el front d’un cop de mall i del cap de Zeus va sorgir llavors, bo armada i vestida, la deessa Atenea.

És la divinitat de la intel·ligència, les belles arts, la ciència, els treballs d’artesania, protegeix les filadores, les teixidores, les brodadores, les puntaires…

Cècrops, havia fundat la ciutat d’Atenes i no tenia nom i li volien posar el nom d’un déu i Posidó que sempre duia un trident a les mans va donar un cop a la sorra de la platja i en va sortir un cavall.

Atenea, però, no es va pas descoratjar i va fer un regal magnífic a la ciutat: un arbre gran que va sorgir de la terra de l’Àtica, robust, de fulles de color de plata i del verd més bonic del món i a més a més, ple de fruits: l’olivera.

Els déus van determinar que la nova ciutat portaria el nom d’Atenea i la tindria per protectora.

El símbol de la divinitat sàvia és l’òliba, que també fa cara de sàvia, amb els seus grans ulls que hi veuen a les fosques. Sovint els poetes antics anomenen Atenea “ulls d’òliba” com una lloança.

Era la deessa de la guerra intel·ligent, més aviat de l’estratègia. Atenea, tot i ser deessa guerrera no era massa bel·ligerant, era sàvia i intel·ligent.

Va ajudar a Perseu, Aquil·les, Ulisses i molts altres. El seu amor per ells, era, però, platònic, doncs ella havia decidit no casar-se i preservar la seva virginitat.