PER TU RETORNO

Per tu retorno d’un exili vell
com si tornés d’enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l’indret on la culpa es feia carn.

Retorno en tu, per tu, a l’espai cec
d’on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.

Per tu retorno d’un exili vell,
refugi contra tu, des d’on trairl
la primera abraçada i on triar,
des de l’enyor, l’escanyall d’unes mans.

Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d’enlloc.

Comentari:

Maria Mercè Marçal, va nàixer, circumstancialment a Barcelona però va viure la infantesa al camp, a Ivars d'Urgell.

Tornà a Barcelona per estudiar, treballar i on també i va morir.

¿Pot voler, el poema, aprofundir en un exili interior i en una búsqueda de l'arrelament profund en la natura, en trobar la riquesa en les coses aparentment petites però plenes de màgia?