PER TU RETORNO

Per tu retorno d’un exili vell
com si tornés d’enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l’indret on la culpa es feia carn.

Retorno en tu, per tu, a l’espai cec
d’on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.

Per tu retorno d’un exili vell,
refugi contra tu, des d’on trairl
la primera abraçada i on triar,
des de l’enyor, l’escanyall d’unes mans.

Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d’enlloc.

Comentari:

Maria Mercè Marçal, va nàixer, circumstancialment a Barcelona però va viure la infantesa al camp, a Ivars d'Urgell.

Tornà a Barcelona per estudiar, treballar i on també i va morir.

¿Pot voler, el poema, aprofundir en un exili interior i en una búsqueda de l'arrelament profund en la natura, en trobar la riquesa en les coses aparentment petites però plenes de màgia?

HE DEIXAT MA MARE A XATIVA

He deixat ma mare
sola
a Xàtiva al carrer Blanc.

Ma mare que sempre
espera
que torne com abans.

He deixat germans i amics
que em volen
i esperen, com ma mare,
que jo torne com abans.

He vingut ací
perquè crec que puc dir-vos,
en la meua maltractada llengua,
paraules i fets
que encara ens agermanen.

Paraules i fets
que encara ens fan sentir
homes entre els homes.

Paraules i fets
que encara ens agermanen
en la lluita contra la por,
en la lluita contra la sang,
en la lluita contra el dolor,
en la lluita contra la fam.

En la sempre necessària lluita
contra el que ens separa
i ens fa sentir-nos
a tots nosaltres estranys.

He deixat ma mare
i els meus germans.

He deixat els amics i la casa
i tots els que esperen
que jo torne com abans.

I crec que he fet bé.
I crec que he fet bé.

Jo sé, jo sé, jo sé, jo sé
que tornaré al carrer Blanc.

Però ara ací,
Però ara ací,
crec que també és ma casa,
i crec que puc dir-vos,
amb el cor obert,
a tots vosaltes: germans.

Germans.

Perquè la cançò de Raimon, " He deixat ma mare"?. Perquè ella, la cançò, m'ha buscat persistenment aquests últims dies. He viscut l'absència, feta presència permanent, de la meva mare i la cançò m'ha acompanyat, però com més he sentit la presència de la cançò, més missatge li he vist. L'agermanament del País Valencià amb Catalunya, més ben dit la no diferència, tan remoguda per alguns... i he sentit la imperiosa urgència que estés aquí.

També he pensat en un sentit àmpli en les moltes absències enyorades per tantes i tantes mares.