Ovidi Montllor i Mengual va néixer a Alcoi el 4/02/1942 i va morir el 10/03/1995 a Barcelona
Ovidi Montllor homenatja a la Teresa, en la cançó “Homenatge a Teresa”, jo a l’Ovidi i amb ell a la Teresa.
Sentir aquesta cançó, cantada per l’Ovidi, m’electritza, em produeix una explosió de sensibilitat, de sentiments, de records. Uns bons i d’altres menys. En l’època de foscor que relata la cançó cal ser audaç per dir de forma tan bella el que per a altres era tot el contrari: estimar era pecaminós, tot podia provocar desastres personals... Quantes mentides carregades d’amenaces i de por ens van intentar fer creure!
Però l’Ovidi recorda, com a gran episodi d’infantesa, les lliçons de la Teresa... Estimar no era pecat, els Reis d’Orient no existien, ni els llops ni els esperits. Ella els va parlar de l’amor com la cosa més bonica i els ensenyà a ballar a cantar i estimar… Quina sort!
Teresa i Ovidi, la vostra lliçó encara ens és necessària. Gràcies mestres estimats!
HOMENATGE A TERESA
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda
dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.
Sentir aquesta cançó, cantada per l’Ovidi, m’electritza, em produeix una explosió de sensibilitat, de sentiments, de records. Uns bons i d’altres menys. En l’època de foscor que relata la cançó cal ser audaç per dir de forma tan bella el que per a altres era tot el contrari: estimar era pecaminós, tot podia provocar desastres personals... Quantes mentides carregades d’amenaces i de por ens van intentar fer creure!
Però l’Ovidi recorda, com a gran episodi d’infantesa, les lliçons de la Teresa... Estimar no era pecat, els Reis d’Orient no existien, ni els llops ni els esperits. Ella els va parlar de l’amor com la cosa més bonica i els ensenyà a ballar a cantar i estimar… Quina sort!
Teresa i Ovidi, la vostra lliçó encara ens és necessària. Gràcies mestres estimats!
HOMENATGE A TERESA
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda
dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.
